Mini mons

És com si

Durant les estones de joc simbòlic sento que els infants perden la noció del temps, és com si no hi fossin plenament. Potser si que hi són i potser més que mai, semblen jugar en un altre dimensió. És com una mena d’alternança entre un món real i un fantàstic. És com si poguessin accedir al seu petit món, al seu mini món:

“Me siento un poco especial. Es como si fuese el rey del mundo.”

(Ian, 7 anys)

01

Les paraules es como si fuese de l’Ian em fan pensar en la importància de tenir un espai on poder accedir a tot, a tot allò que d’una altra manera no hi podria accedir. Com també, em recorda que l’infant té clar el lloc on és i el como si fuese el permet accedir al seu món fantàstic, al seu ric món interior. Un món per explorar a través del joc, que permet l’infant identificar-se amb tot allò que brolla del propi joc. Un joc personal, singular, intransferible i ple d’emocions.

Cal dir, també, que durant el joc semblen aparèixer altres elements molt enriquidors i d’aprenentatge. L’expressió oral i fins i tot escrita; la comunicació a través d’un vocabulari específic; l’ús de la lògica, el càlcul, la mesura, la geometria; elements més espacials com la construcció, laberints, l’ordre, l’organització i l’estètica; l’hapticitat en la interacció entre el cos, les sensacions, les textures, els objectes i l’entorn; la cooperació, l’autogestió del temps, l’autocontrol de les activitats realitzades, els ritmes, la reflexió… I amb tot, sembla obrir-se una porta per a noves investigacions, exploracions, descobertes.

“Cuando lo hice con el Aaron me gustó mucho, porqué parece que tú también estés dentro del mini món.”

(Arnau, 7 anys)

02

Un mini món

“Un mini món és un món petit.”

(Antonio, 6 anys)

Un món que sorgeix de les meves mans i del meu cor, del que faig i del que sento; des del jo que estic construint.

03

Tot comença amb una idea, un moviment, una sensació, o potser una emoció, que sorgeix en un espai buit i alhora ple de contenidors i materials, els quals resten preparats per convertir-se en qualsevol cosa. Un espai definit. Un temps efímer.

Un acte de creació íntim en el qual expresso el que em passa, el que somio, desitjo , temo o fantasejo.

04

05

Un espai de llibertat en el qual totes les possibilitats hi són i puc construir i elaborar nous significats de la meva experiència interna. Un espai de comunicació, de diàleg amb mi mateix, amb l’altre i amb els materials.

Quan els miro jugar , absorts en la seva experiència, intueixo la seva capacitat innata per estar presents, mestres de l’aquí i ara. Res sembla preocupar les seves ments en relació al futur o al passat. Juguen i prou. Gaudeixen de l’experiència, de la llibertat de construir i de destruir per tornar a construir nous móns. Mons propis. Móns compartits.

                    Un mini mon, Maribel Bodego

Es com si, Joan Monlleó Neila

Anuncis