És com si…
Durant les estones de joc simbòlic sento que els infants perden la noció del temps, és com si no hi fossin plenament. Potser si que hi són i potser més que mai, semblen jugar en un altre dimensió. És com una mena d’alternança entre un món real i un fantàstic. És com si poguessin accedir al seu petit món, al seu mini món:
“Me siento un poco especial. Es como si fuese el rey del mundo.”
(Ian, 7 anys)
Les paraules es como si fuese de l’Ian em fan pensar en la importància de tenir un espai on poder accedir a tot, a tot allò que d’una altra manera no hi podria accedir. Com també, em recorda que l’infant té clar el lloc on és i el como si fuese el permet accedir al seu món fantàstic, al seu ric món interior. Un món per explorar a través del joc, que permet l’infant identificar-se amb tot allò que brolla del propi joc. Un joc personal, singular, intransferible i ple d’emocions.
Cal dir, també, que durant el joc semblen aparèixer altres elements molt enriquidors i d’aprenentatge. L’expressió oral i fins i tot escrita; la comunicació a través d’un vocabulari específic; l’ús de la lògica, el càlcul, la mesura, la geometria; elements més espacials com la construcció, laberints, l’ordre, l’organització i l’estètica; l’hapticitat en la interacció entre el cos, les sensacions, les textures, els objectes i l’entorn; la cooperació, l’autogestió del temps, l’autocontrol de les activitats realitzades, els ritmes, la reflexió… I amb tot, sembla obrir-se una porta per a noves investigacions, exploracions, descobertes.
“Cuando lo hice con el Aaron me gustó mucho, porqué parece que tú también estés dentro del mini món.”
(Arnau, 7 anys)
Un mini món
“Un mini món és un món petit.”
(Antonio, 6 anys)
Un món que sorgeix de les meves mans i del meu cor, del que faig i del que sento; des del jo que estic construint.
Tot comença amb una idea, un moviment, una sensació, o potser una emoció, que sorgeix en un espai buit i alhora ple de contenidors i materials, els quals resten preparats per convertir-se en qualsevol cosa. Un espai definit. Un temps efímer.
Un acte de creació íntim en el qual expresso el que em passa, el que somio, desitjo , temo o fantasejo.
Un espai de llibertat en el qual totes les possibilitats hi són i puc construir i elaborar nous significats de la meva experiència interna. Un espai de comunicació, de diàleg amb mi mateix, amb l’altre i amb els materials.
Quan els miro jugar , absorts en la seva experiència, intueixo la seva capacitat innata per estar presents, mestres de l’aquí i ara. Res sembla preocupar les seves ments en relació al futur o al passat. Juguen i prou. Gaudeixen de l’experiència, de la llibertat de construir i de destruir per tornar a construir nous móns. Mons propis. Móns compartits.
Un mini mon, Maribel Bodego
Es com si, Joan Monlleó Neila
