Caixes dels records. Caixes dels tresors.

Caixes.  La proposta de l’Andrea sembla haver arribat a la nostra classe en el moment just. Portàvem uns dies parlant de caixes. L’Erik ens havia portat una que s’havia construït a casa. A dins hi guardava alguns objectes i semblava molt content de compartir amb nosaltres  el que havia fet. I nosaltres estàvem molt interessats en saber com l’havia fet , que hi guardava a dins,… Converses. Emocions. Idees. La Sarah de seguida ens  explica que  ella també té una a casa seva amb clau. En Roc i l’Evelyn s’hi engresquen a partir del que senten dir als seus companys, en parlen a l’hora de dinar i a la tarda proposen crear un espai de caixes i comencen a imaginar els materials, on el podríem ubicar,… Altres nens/es de la classe comencen a estar-hi interessats,… Sense saber que l’Andrea ja havia pensat i preparat la seva proposta setmanes enrere i ja ho havia parlat a la Universitat. Podríem dir que ha estat una coincidència  que s’ha donat per raons que se’ns escapen. Però també creiem que l’Andrea ha sabut entreveure i captar una necessitat  que estava en els nostres infants i que ha emergir en el moment exacte. Trobades.

Aquests dies hem gaudit d’aquesta experiència i entre el batibull de caixes amunt i avall volem compartir amb vosaltres com l’hem viscuda. Va de caixes.

IMG_6626

Caixes petites o grans, amb diferents volums , fetes amb diferents materials.  Un objecte quotidià que ens ofereix delimitar un espai i separar el que està a fora del que està a dins. I també ens permet una cosa molt important: guardar el que volem, el que estimem o no volem perdre; els nostres tresors, petits objectes que ens acompanyen durant un temps,… Nosaltres decidim , si els compartim o no. Petites decisions personals. El jo davant dels altres. La meva mirada i la mirada de l’altre.

Caixes que esdevenen espais personals en les nostres mans. Pensem. Sentim.  Triem.  I deixem que les mans facin  i  donin forma a allò que sorgeix del no-res. Les convertim en un objecte únic, personal. Un espai buit que pot contenir alguns moments de la nostra vida, sentiments, records, experiències,…

Quan els observem treballar fàcilment podem entreveure que mentre pinten, enganxen o decoren la seva caixa, hi són plenament. El seus pensaments, el seu cors i les seves mans treballen de manera coordinada fins convertir una humil caixa en una caixa de records. Els nostres petits tresors. Moments compartits.

Ha estat una activitat molt motivadora pels infants, tots volien explicar els seus objectes, els seus més estimats tresors, fotografies, peluixos, etc.

Havien d’explicar per què els havien escollit, quines emocions i sentiments els aportava aquests. I la resta gaudíem de les presentacions, ens escoltàvem els uns als altres i compartíem una bona estona, plena d’emocions.

                                               Andrea Mata, Verónica Febrero i Maribel Bodego

Anuncis