L’equilibri entre el donar i el rebre

La relació amb l’altre, l’anada i la tornada infinita.

DSC_0587

Et miro i t’imagino. T’abraço i et sento.

DSC_0544

Amb un cop d’ull et miro i crec saber com ets de gran.

DSC_0708

Intento embolcallar-te amb els meus braços i descobreixo que ets més gran del que em pensava. Ets gairebé tan alt com jo, però la teva amplada em sorprèn. Ara sóc més conscient de la magnitud de tot plegat.

DSC_0542

Intento escoltar-te mentre m’acaronen essent acaronat.

DSC_0383

Miro, escolto, sento, respiro.

DSC_0603

Com si pogués connectar amb el teu interior, com si deixés de ser jo per ésser tu.

DSC_0393

Et miro i em transmets pau.

DSC_0485

DSC_0483

DSC_0479

Com si em brollessin unes ganes boges de tocar-te, sentir-te, deixar d’imaginar-te.

“La piel lee la textura, el peso, la densidad y la temperatura de la materia.”

(J. Pallasmaa, Los ojos de la piel, 2012)

Sento com la necessitat de tocar-te…

DSC_0790

DSC_0735

L’espai entre el que jo crec i el que tu ets.

DSC_0411

DSC_0581

DSC_0650

“Contemplamos, tocamos, escuchamos y medimos el mundo con nuestra existència corporal, y el mundo experiencial pasa a organizarse y articularse alrededor del centro del cuerpo.”

(J. Pallasmaa, Los ojos de la piel, 2012)

DSC_0734

DSC_0731

Les sensacions rebudes són extraordinàries. Em fas sentir bé, això m’agrada. Busco la manera de tornar-te les gràcies, de tornar-te el que m’has donat.

DSC_0284

DSC_0295

DSC_0300

DSC_0712Preparo l’espai on trobaràs tot allò que necessites.

DSC_0547

DSC_0541

DSC_0546

DSC_0508

DSC_0512

Em sento disponible, estic receptiu. Busco la manera de fer-te sentir bé, d’agrair-t’ho. Em neix de dins fer aluna cosa per a tu, alguna cosa que t’agradi.

DSC_0555

DSC_0673

DSC_0678

DSC_0724

Com si cerqués l’equilibri, l’equilibri entre el donar i el rebre.

DSC_0390

Confio en tu perquè em fas sentir confiat, em deixo portar.

DSC_0491

DSC_0764

DSC_0768

DSC_0758

DSC_0769

DSC_0605

DSC_0615

DSC_0626

Ara et miro amb uns altres ulls. Et miro i et veig. Encara queda lloc per a la descoberta, són instants on els llenguatges del cos ho diuen tot.

DSC_0627

És a través dels teus ulls que tinc ganes de menjar-me el món. És com si tingués la necessitat de posar-me al teu costat i mirar on tu mires.

Anuncis

AVORRIMENT

“HEMOS OLVIDADO QUE LO BUENO DE LA EDUACIÓN ESTÁ EN LA EXPERIENCIA, EN EL MOMENTO, EN LA ALEGRIA DE DESCUBRIR ALGO, EN LA SATISFACIÓN DE TENER UNA PREGUNTA Y PODER BUSCAR UNA RESPUESTA, Y NO NECESARIAMENTE EN LA PROPIA RESPUESTA.”

RICHARD GERVER

¿Porqué los ninos se aburren en la escuela? (Redes, 87, RTVE)

foto_2foto_3foto_1

Conte de taula

Perdut i trobat

Oliver Jeffers

1

Hi havia una vegada un nen que un dia es va trobar un pingüí a la porta de casa…

El nen no sabia d’on havia vingut, però el pingüí va començar a seguir-lo pertot arreu.

El pingüí semblava trist i el nen va pensar que s’havia perdut.

Així que va decidir ajudar-lo a trobar el camí cap a casa.

2

Va preguntar a l’oficina d’objectes perduts, però ningú havia perdut un pingüí.

Va demanar a alguns ocells si sabien d’on venia el pingüí.

3

Però no li van fer cas… Alguns ocells són així.

Aquella nit el nen no podia dormir. Volia ajudar el pingüí encara que no sabia com.

4.1

L’endemà va descobrir, al llibre D’on vénen els pingüins, que els pingüins vénen del Pol Sud.

Aleshores, el nen i el pingüí van decidir que remarien fins al Pol Sud.

El nen va treure el seu bot de rems de l’armari.

4

Van agafar tot el que necessitarien i junts van espentar el bot de rems cap a la mar.

Van remar cap al sud durant molts dies i moltes nits, i el menut explicava històries durant tot el camí. Al pingüí li agradava escoltar tot el que explicava el nen…

5

…fins que van arribar a un lloc on posava en un gran cartell: “Benvingut al Pol Sud”.

6

El nen va dir adéu i va marxar. Però el pingüí semblava més trist que mai.

Era estrany sentir-se sol…

I com més hi pensava…

…Més s’adonava que estava cometent un gran error.

El pingüí no estava perdut. Només se sentia sol.

7

Ràpidament va fer mitja volta i va tornar al Pol Sud tan de pressa com va poder.

Per fi va arribar de nou al Pol Sud.

No tenia sentit explicar històries perquè no hi havia ningú per escoltar-les, excepte el vent i les ones.

Però, llavors, el menut va trobar el pingüí.

8

I el nen i el seu amic van tornar junts a casa, parlant de coses meravelloses tot el camí.